Ens hem de preocupar de la seguretat dels nostres dispositius digitals?

Una de les grans causes dels usuaris domèstics d’informàtica és comprendre com és possible que el nostre ordinador o el dels nostres fills es posi malalt (agafi un virus) de vegades i saber en aquest cas que podem fer per arreglar-ho.

Si ets un usuari actiu a les xarxes socials, accedeixes sovint al teu compte bancari i de forma online, o simplement el vostre fill(a) té un ordinador que el fa servir per les activitats escolars us recomanem que seguiu llegint.

Els perills que ens assetjant són diversos i dependents del medi o dispositiu que fem servir per accedir a la xarxa. Un usuari molt actiu a les xarxes socials i que faci servir de forma ocasional o sovint les compres online és un usuari que té més possibilitats de patir un atac digital amb pèrdua de dades confidencials exposant el seu propi patrimoni a l’acció dels ciber criminals.

El fet de tenir uns hàbits digitals actius ens exposen també a infeccions de virus, trojans i diferents programaris malintencionats que, com a mínim, poden posar en risc el dispositiu que fem servir per accedir a la xarxa.

Cal que siguem conscients que els virus són programes que s’aprofiten de les vulnerabilitats i del desconeixement que tenim del nostres sistemes per robar-nos dades de caràcter personal i/o destruir la informació que és important per nosaltres.

Un símil que trobem a la vida “analògica” és quan algú entra a casa nostra, ens mira els àlbums de fotos familiars (quedant-se fotografies per penjar-les al carrer) i ens roben els calers, joies i documents importants destrossant-nos el pis posant-lo capgirat . Per evitar això fem servir sistemes que impedeixen que els lladres entrin fàcilment a casa com poden ser:

•  Portes blindades
•  Alarmes
•  Reixes als balcons i finestres
•  Control d’accés al edifici mitjançant càmeres
•  Etc…

Tothom pot adonar-se de que existeix una relació inversament proporcional entre posar mesures dissuasives i que ens robin: quantes mes mesures posem a treballar per dissuadir els lladres menys possibilitats tenim de que ens robin. La mateixa relació la trobem als sistemes digitals.

Abans de tot el que hem de saber són els perills que ens trobem en el món digital. Aquí teniu un breu resum:

•  Virus: programari que té com a missió alterar el normal funcionament del ordinador/mòbil que infecta. Hi ha dos tipus de virus:

o Els que és repliquen i es propaguen per la xarxa també anomenats cucs (worms).
o El que no es repliquen a si mateixos

Un virus té un objectiu definit que pot variar des de fer nosa a robar-nos dades importants del nostre disc dur, destruir-les, espatllar definitivament l’ordinador o simplement ser un portal pel desenvolupament d’activitats delictives fetes desde el nostre dispositiu.

• Trojan: programari especialitzat que té com a objectiu robar dades del sistema o apoderar-se del control del ordinador infectat sense que el usuari final (vosaltres) s’assabenti

• Hoax: Són missatges de contingut fals i que busquen que els usuaris els reenviïn a altres usuaris. Un dels possibles objectius es fer-se amb les adreces email del nostre llibre de contactes per atacar-les més tard. Per “motivar” a la gent apel•len als seus sentiments amb missatges del tipus:
  • Sentiments morals: “Ajuda a un nen malalt de càncer”
  • Solidaritat: “Avís d’un nou virus perillosíssim”

• Bombes lògiques: són programaris que s’activen al donar-se una o varies condicions:
  • De temps (un dia determinat)
  • Combinació de tecles
  • Etc…

• Altres variants

Que podem fer?

Protegir-nos, però, com ens protegim?. Pels que ja teniu experiència amb l’ordinador i els seus problemes no us descobriré gaire cosa nova. Per la resta dels navegants, hem de diferenciar segons el dispositiu que es fa servir però les regles són molt clares:

Ordinadors

• L’ordinador del col•legi hauria de fer-se servir només per tasques de l’escola, encara que sabem que no sempre és possible
• Estem obligats a instal•lar un paquet d’antivirus + talla focs (Firewall)
• No contestar a mails dels quals no sabem ni el seu origen ni la seva veracitat (hem de parar les cadenes de mails quan abans millor)
• Hem de tenir l’ordinador actualitzat amb els últims “patches” i solucions pel nostre sistema operatiu. Normalment aquests patches tanquen vulnerabilitats o arreglen problemes
• Un banc (les caixes ja no existeixen) mai no et demanarà que li facis arribar dades de connexió al teu compte corrent. Si t’arriba un email on demananen aquests tipus de dades ja podeu sospitar
• Si us plau, no poseu contrasenyes senzilles!!. Una forma d’asegurar-se de tenir una contrasenya forta és mirar-la en http://www.passwordmeter.com/. És recomanable superar el 70% de Score (puntuació)
• No emmagatzemeu les contrasenyes en arxius plans (word, excel, text, …). S’ha de fer servir eines professionals com a magatzems d’aquest tipus d’informació (Password Safe: http://passwordsafe.sourceforge.net/). La contrasenya d’accés al magatzem ha de ser potent però fàcil d’enrecordar-se.

Mòbils i Tauletes Digitals

• Estem obligats a instal•lar un paquet d’antivirus
• Hem de mantindré actualitzades les aplicacions del mòbil

Si no fem cas d’aquestes senzilles recomanacions estem abonant el camí per acabar en el servei tècnic d’ordinadors o del mòbil amb el conseqüent desemborsament per reparar el dispositiu.

No obstant aquesta podria ser una problemàtica menor si la comparem amb el fet de que els ciber criminals estan començant a centrar-se en el robatori de la identitat dels usuaris domèstics per poder accedir a les seves dades financeres.

És per aquest últim motiu i no d’altres que ara mateix és molt important protegir-se d’aquest tipus de criminals ja que desgraciadament és molt difícil demostrar que hem sigut víctimes d’un suplantament d’identitat.

A Espanya les companyies asseguradores estan començant a incloure aquest tipus de problemàtica dins de les seves cobertures.

Conclusió: com tot a la vida és bo fer servir les tecnologies però amb seguretat. Com a usuaris novells la nostra obligació és la d’informar-nos i prendre les mesures adients per evitar patir conseqüències no desitjades.

En el següent capítol farem una recopilació del programari, tant gratuït com de pagament que tenim al nostre abast per poder protegir-nos dels lladres i gamberros digitals.